El Senyor diu:
«No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, encès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaran viudes, i orfes els vostres fills.»
Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-l’hi abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»

Ex 22,20-26

Salm Responsorial

Sl 17,2-3a.3bc-4.47.51ab (R.:2)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat.
També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò de la paraula del Senyor.
I no solament a Macedònia i a Acaia, pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens salvarà de la pena en el judici que ha de venir.

1Te 1,5c-10

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els fariseus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?»
Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos.»

Mt 22,34-40

"Estima el teu Déu i estima els altres com a tu mateix"

Segur que tots els cristians sabem que el gran manament de Crist és estimar Déu i estimar el pròxim. De fet aquesta és la resposta de Jesús a la pregunta que li fan: Quin és el manament més gran de la Llei? I la resposta de Jesús és molt clara: Estima el Senyor el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. Semblaria que la resposta ja és completa. Però Jesús afegeix: El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Aquest segon forma una unitat amb el primer: Tots els manaments venen d’aquests dos. Jesús subratlla per una banda la totalitat del nostre amor a Déu: l’hem d’estimar amb tot el que som, amb tot el que tenim, interior i exteriorment. El nostre amor a Déu ha de ser total. Però no ens podem equivocar; si no estimem els germans, el nostre amor a Déu no és complet, no és autèntic. Ens podem enganyar pensant que estimem Déu (que no veiem) quan no estimem els germans que sí veiem. Per això és molt important llegir la primera lectura que concreta aquest amor: No maltractis ni oprimeixis els immigrants. No maltractis cap viuda ni cap orfe... si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers, no li exigeixis els interessos... I posa un exemple concret: Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-li abans que no es pongui el sol: és tot el que té per abrigarse. Aquest text ens ajuda a concretar el nostre amor al pròxim: no és un amor teòric sinó pràctic, concret, de fets. Per això aquesta primera lectura ens fa aterrar en el nostre amor. Pau lloa els creients de Tessalònica dient que han estat un model per a tots els creients de Macedònia. Si som capaços d’estimar Déu amb totes les forces i els nostres germans de forma molt concreta es podrà dir dels cristians que som també un model per a tothom. Certament que moltes vegades no serà fàcil estimar el pròxim però mostrar-los el nostre amor amb fets serà la forma de dir que realment estimem Déu. Altament podríem enganyar-nos.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi